Era massa xica, massa insignificant, comparada amb l'odi ancestral que els devorava per dintre.

Potser allò era més del que es podia arribar a imaginar: un cos estrany que l'aniria devorant per dintre.

El sentiment de culpabilitat l'estava consumint, li rosegava les entranyes com si un voraç cuc se li allotgés al cos i l'estigués devorant per dintre.

Havia semblat que no l'afectava, però tot allò l'havia anat devorant per dintre; en el fons, havia quedat tocat i dolgut amb la seva ciutat.