Aleshores vaig entendre el que volia dir assumir la veu d'un poble.

I tenir maduresa vol dir assumir totes les responsabilitats de la vida.

Construir projectes de majories pot voler dir assumir complexitats i contradiccions.

Això vol dir assumir que és impossible ser respectat dins Espanya i que cal trencar-hi.

Això no vol dir renunciar als principis polítics, vol dir assumir la responsabilitat de sortir de l'atzucac.

Saber-se aproximar als altres també vol dir assumir contradiccions, perquè en política qui no assumeix contradiccions imposa dogmatisme.

Vol dir assumir que qualsevol preu que això valga sempre serà poc comparat amb el preu que paguem i pagarem.

Encara que alguns no ho acabin d'entendre, darrere de tot això hi ha un evident compromís polític, i això vol dir assumir responsabilitats.

Ser un pres polític vol dir assumir el final personal d'una etapa de lluita al carrer, en una organització civil o en les institucions.

La qual cosa vol dir assumir les decisions del col·lectiu que representes, tot i que a vegades no coincideixin 100% amb les teves.

Acceptar-se vol dir assumir les forces que tinc, però també les meves pròpies debilitats, és a dir, interioritzar els propis límits i les pròpies possibilitats.

I el "no ser carca" volia dir assumir les idees filosòfiques que van desencadenar, a la nostra veïna França, la revolta del Maig del 68.

-"Postular" vol dir assumir alguna cosa que no es pot provar.

Dir que declarar la independència vol dir assumir que hi haurà morts és dir que qui prem el gallet és qui declara la independència.