1
Diuen que potser fou un captaire a qui no vam donar almoina.
2
També m'agradava, ah!, això és més difícil d'explicar, m'agradava donar almoina.
3
Als aplecs havia estat costum donar almoina de pa beneït.
4
En canvi eixe home d'allà, com altres, sembla que aüixa mosques com si ho feren amb el fet de donar almoina.
5
En canvi, eixe home d'allà, com altres, sembla que espantin mosques i com si ho fessin amb el fet de donar almoina.
6
Mentrestant, l'individu repetia amb aire d'un pesarós agressiu, li donessin almoina o no:
7
Mai no donava almoina als captaires i caminava fermament empunyant un massís bastó d'avellaner.
8
Dóna almoines extraordinàries quan així es demanat, sosté el culte i estima els franciscans.
9
No vull deure res a ningú, i no vull que ningú em doni almoines.
10
Es evident que sóc pobre i ells donen almoines.
11
Donen almoina amb generositat, i tracten els estrangers, així ho afirmen els ioguis, molt amablement i amb hospitalitat.
12
- Així com robar fa ser pobre, donar almoina o caritat et farà ric...
13
Uns cedint empreses a amics i creant la bombolla immobiliària, els altres posant pedaços i donant almoines socials al més pur estil soviètic.
14
I allí es trobava ella, cinc o sis metres per sota dels cinc graus centígrads, donant almoina a un acordionista pollós rodejat d'iguanes ensinistrades.
15
-EnPierre va abaixar la veu- : Osiguique la teva mare devia donar almoina a un àngel -vamussitar.
16
Aquí no donem almoina....
