El fiscal duia una ploma a la mà, i a la seva en Kihlgård hi tenia, naturalment, una rosquilla de canyella.

A la mà dreta, entre el dit gros, l'índex i el del mig, hi duia una ploma destapada, encara en posició d'escriure.

A la primera pàgina, hi havia una fotografia de diari d'una jove esvelta que tenia els cabells negres, on duia una ploma.

Passat el primer moment de desconcert, el que duia una ploma es va avançar, apartant l'altre darrere seu amb un gest protector.

Al seu barret de punxa, hi duia una ploma de colors vius i el seu gipó portava un voraviu brodat amb escuma de metall platejada.

Duia una ploma blanca molt llarga al barret: devia ser el visitant de feia un parell de dies.