1
Quina classe d'home s'ha de ser per fer una cosa així, eh?
2
N: Escolta, Ric, o com vulguis dir-te: Ja està bé, eh, xata?
3
I una última cosa, dic última perquè ara me n'he d'anar, ¿eh?
4
Per res. -Totd'una- :Totaixò no ho comentis amb ningú, eh?
5
Que ja no l'odio, l'havia odiat molt, tu deus saber-ho, eh, Àlex?
1
La mossa ja te l'anell... ah, si, si; n'está tota joyosa ¡uf!
2
I mirant d'allargar tant com pogués aquella coïssor, uf Eva, fins al superorgasme-de-l'hòstia!
3
Els llibres ratllats li donaven febre: assentaments comptables, números, venciments... uf, quina basca!
4
I hi havia un noi, uf!, que ballava com una baldufa.
5
Així que, aquest vespre, em tindrà al seu costat a la tribuna... uf!
1
Ai, uix, mecagontot!, protestàvem, tapant-nos l'ull on ens havia incidit el projectil.
2
Són infern, tenebra, abisme sulfurós, cremor, escaldament, fetor, consumpció; uix, uix, uix!
3
Prediquen la il·lustració, la il·lustració, però aquesta il·lustració és... uix!
4
No volíem haver de guardar aquella camisa fastigosa, uix!
5
Us juro que a vegades penso que si un dia em marido (uix!
1
Ja veieu, els què haurien de donar exemple quina gentota són, ecs!.
2
Tots aquells ulls acusadors flotant dins el plat, mirant-te fixament..., ecs!
3
Els cortinatges i l'endomassat rosa li van arrencar un ecs!
4
És exactament tan indigesta i immenjable com la descripció, ecs!
5
El llit per fer, l'aigua bruta, la brossa..., les farinetes d'ahir al plat..., ecs!
6
Les altres pacients no paraven de queixar-se i de cridar: ai!, au!, ecs!, uf!.
7
I a més a més s'havia de pagar, ecs!
8
Fan coses de dia, a plena llum del sol (ecs!
9
La Virtud, la Decència, ecs!, l'Honor, mil ecs!
10
Però quantes prometences li he fet, ecs!, diable!
11
La Jana i les seves amigues van exclamar: "ecs!
12
I extirpar nadons de la gent, ecs!
13
Els pobres angelets són criatures de l'imaginari religiós, ecs, per això ja fa anys que els tenim arraconats.
14
Les va deixar anar fent ecs.
15
Fulles del país dels elfs, ecs!
16
Algú s'hauria de carregar el clixé que fa dir ecs sense aturar-se a pensar que tenim el que oferim.
