La porta es tancà amb estrèpit, i jo encara romania assegut mirant-me-la.

I passava el temps, envant i enrere, i la gent encara romania ensopida.

Ara el capital té la possibilitat de desfer el que encara romania d'aquesta comunitat.

Es preguntava per què l'home encara romania en terra.

L'Andreu caigué als seus peus, i el nazi s'intentà aixecar, perquè encara romania de genolls.

Però l'olor de Kathryn Darby, que encara romania al seu coixí, ni el preocupava ni l'amoïnava.

Però la que havia caigut sobre el sòl impermeable de l'estany de l'espina encara romania allà.

Els bandits, amb una perplexitat creixent, s'adreçaren al seu caporal, que encara romania immòbil i d'esquena.

L'incident, però, encara romania ahir envoltat de confusió.

Tot d'una van sentir una lleu remor que provenia del cap del saló que encara romania intacte.

Flynn encara romania a les escales.

Després del comiat, emprengueren, ell, els seus homes i Unzalujud, que encara romania inconscient, el camí de tornada.

El somriure de Murino encara romania impertorbable, en un intent d'ignorar la rudesa de les paraules de Brunetti.

Quan tots feia estona que estaven acomodats, ell encara romania a coberta assegut sobre la seva caixa, taciturn.

Minas Tirith encara romania en peu després dels dies de n'Eàrnur, fill de n'Eàrnil, i darrer Rei de Góndor.

Però aquell vianant nitaire encara romania quet, esperant la meua resposta, i jo..., dubtava, car la idea m'era atractiva.