1
L'adolorit Rei, molt enutjat de tal resposta, féu principi a tal parlar.
2
Dâmaso, davant d'aquelles alegres demostracions, va romandre fred, enutjat, mirant-se'l de gairell.
3
Va tractar en va de recordar la paraula, i va dir enutjat:
4
I quan Gerió se'n va adonar, enutjat, li va proposar un duel.
5
El senyor Guimaráes estava enutjat amb la beateria, el servilisme d'aquell Rufino.
6
Cada vegada se'l veia més enutjat malgrat que ella respongués tan bé.
7
Ell s'ajupí, enutjat, i li tocà lleument el peu sota la taula:
8
Es remogué incòmode i enutjat, conscient que li calia redreçar el discurs:
9
Va fer un somriure enutjat i em va respondre, arronsant les espatlles:
10
Semblava enutjat pel fet de no ser tractat com a idea pura.
11
Jo estava molt enfadat, però Estraven no semblava ni enutjat ni avergonyit.
12
M'alleujà de veure-la de retorn, però alhora em sentia una mica enutjat.
13
Observà, enutjat, que algú havia tornat a aparcar davant de casa seva.
14
El vell Toller estava sol a la cuina, visiblement amoïnat i enutjat.
15
Semblava tan infantilment enutjat i alacaigut que em vaig apressar a consolar-lo.
16
Us ho prego, amic meu, altrament, em creuré que us heu enutjat.
