1
Com hem vist, el cinisme, l'estoïcisme i l'epicureisme tenien les seves arrels en el pensament de Sòcrates.
2
Tenia una cara una mica bufada, però no pas a causa del seu epicureisme: semblava un home sensualment marginal.
3
En la composició de Verena hi entrava prou epicureisme per fer-li fàcil, en certes condicions, viure tan sols el moment.
4
El primer que es va engrescar va ser el rabassut, perquè els grassonets, a part de l'optimisme, tenen una marcada tendència a l'epicureisme.
5
El confiter, en canvi, defensa una mena d'epicureisme obert, però la seva pobresa no li permet de practicar-lo ni en els aspectes més nimis.
6
-Volsdir que ens hem allunyat del que significava originalment l'epicureisme?
7
"L'epicureisme ben comprès és la fi de tot."