L'onagre adelerat ve cap a mi, m'adora i se n'entra per un caminoi entafurat.

Dos dies caminàrem així en bona companyia l'onagre i jo.

El dia que feia tres veiérem un cérvol de meravellosa grandària: l'onagre en tingué por i fugí.

Lluny, molt lluny veig un onagre, ço és, un ase orat, i li dic: "Onagre, Déu te guard.

M'he pensat que era una flor nova, hi creixien dues onagres.