1
Li vas esberlar el cap com una síndria, hòstia!
2
S'asseuen a tot arreu, les mans al front per contenir l'explosió que els ha d' esberlar el cap d'un moment a l'altre.
3
La palanca va travessar l'aire dibuixant un gran arc ascendent que va acabar amb un xaf suau quan va esberlar el cap del noi.
4
El molt gamarús grimpà a la paret, es llençà amb embranzida i, en tocar a terra, es va esberlar el cap i morí allà mateix.
5
Potser li hauria agradat que s'haguera esberlat el cap, per brètol.
6
Quina cridòria, total, per una rascada, que semblava com si t'haguessin esberlat el cap!
7
M'imaginava que esberlava el cap de la meva dona.
8
Fas tan soroll que m' esberlaràs el cap!
9
Abans us esberlaré el cap a tots!
10
Al final, el meu oncle se'l va endur per evitar que esberlés el cap a algú d'una coça.
11
Va demanar a Déu que l'esclafés, que li esberlés el cap; així acabaria amb tot, com la Katie.
12
Li havien esberlat el cap i l'havien fet a trossos, com a mínim, mitja dotzena de fragments sagnants.
13
¿I Ramon Mercader, l'home que va esberlar el cap de Trotski?
14
Va marxar amb la cua entre cames deixant que els dos vells s' esberlessin el cap tant com volguessin.
15
Per què no podia haver-lo rebut ell, el cop de roc, i que li hagués esberlat el cap!
16
Tant se valia si una bala t' esberlava el cap o passava de llarg, això acabà per no tenir importància.