Després es van deixar anar i es van estimar amb bogeria.

Sempre he pensat que et va estimar amb bogeria.

Les va estimar amb bogeria fins que totes dues el van deixar en dos moments diferents de la seva vida.

No sé si vaig estimar en Tonet, però vaig estimar amb bogeria la idea d'estimar-lo...

És molt bo amb tots nosaltres, i a tu t' estima amb bogeria.

La meva única filla, a la que estimo amb bogeria i adoro.

És el pare de la meva filla i jo l' estimo amb bogeria.

Com et podria convèncer que, en aquell moment, l' estimava amb bogeria?

Estimar-me sí, és clar, m' estimava amb bogeria, perquè jo era el seu pare.

D'altra banda, se l' estimava amb bogeria i volia protegir-lo de les coses dolentes.

Llavors va ser més conscient que mai que ella també l' estimava amb bogeria.

I què puc dir de la meva gosseta Kira, que l' estimo amb bogeria.

Li hauria volgut dir, res de nou, amor meu, que t' estimo amb bogeria.

Dues mosses per a mi sol que, segons que sembla, m' estimen amb bogeria.

Era amable, intel·ligent, s'hi podia confiar, i l' estimava amb bogeria.

Tanmateix, la fogosa Candelària i l'exaltada Roser s' estimaven amb bogeria.