1
Sembla que els meus parents tenen la desconsideració d' estimar-se més l'altre barri.
2
L'Oriol va estimar-se més fer veure que no ho havia sentit:
3
La resposta era tan complexa que la senyoreta Càndida va estimar-se més callar.
4
Personalment, quedo parat que algú pugui estimar-se més Toronto que Saigon.
5
Va estimar-se més fer cas omís de la meva provocació:
6
En Martin Beck va estimar-se més no respondre a això.
7
La Raquel, en canvi, per no dir el que pensava va estimar-se més callar.
8
També va estimar-se més no avançar de què es tractava.
9
Va estimar-se més continuar sent analfabeta... Aquell ambient la trasbalsava.
10
Els altres van estimar-se més els tamborets del taulell.
11
Va estimar-se més respondre ràpid que posar-se a comptar.
12
I qui podia culpar-lo d' estimar-se més el món?
13
Va estimar-se més esperar tot fent un passeig i aprofitar, de passada, per mirar-se als aparadors.
14
Va estimar-se més no posar-se a comptar quantes.
15
No puc entendre que un ésser humà pugui arribar a estimar-se més el sofriment que el plaer.
16
Però va estimar-se més no rebatre-li l'argument, per si a les postres li havia de demanar col·laboració.