Era costum estès de trencar algun dels estris de terrissa o de vidre utilitzats per al berenar.

Així mateix voltaven els adobacossis i gibrells, que refeien i adobaven estris de terrissa grossos servint-se de filferro.

A Sant Miquel s'hi hauran trobat, com arreu de l'illa, ossos, monedes, estris de terrissa, joiells, de l'època cartaginesa o romana.

Hom encomana els estris de terrissa i de vidre a sant Baldiri, advocat de sol senyar, mentre es diu un parenostre al sant.

Hom troba diversos documents de cultura popular en els quals a través de tot un rengle de gradacions els estris de terrissa han substituït l'home.