1
Però va excusar-se tot seguit- :Noen faci cas, del que dic!
2
En la societat catalana falta mes reflexió o menys excusar-se amb Madrit.
3
Ell sembla excusar-se de quelcom, però ho fa d'una manera brusca, antipàtica.
4
El vell Ibrahim, ruboritzat, va voler excusar-se per la situació i respongué:
5
L'únic que podia fer era excusar-se, dient que el diumenge no podia.
6
Va callar, irritada per haver començat a donar explicacions i a excusar-se.
7
Va excusar-se sense que vingués al cas, i ella ho va apreciar.
8
En Peter va excusar-se precipitadament i va dirigir-se al lavabo d'homes desconcertat.
9
Fa l'efecte que mentre articula aquestes paraules somriu feblement, com si volgués excusar-se.
10
En Merthin li va donar uns copets a l'espatlla per excusar-se.
11
Quan l'obrí, amb un somrís que era com per excusar-se, ell féu, sorneguer:
12
La Fina va excusar-se, dispensi, senyora, pensava que em sortiria l'Ester.
13
No poden excusar-se per més temps dient que no ho permet la Constitució.
14
També com de costum, Narouz havia esperat el darrer moment per a excusar-se.
15
Ella va excusar-se amablement, em va dir que l'esperaven a casa.
16
Després d'excusar-se davant els seus homes, va enfilar en direcció al carrer Montcada.