1
A través dels arbres, li arribava la feble claror dels llums de petroli.
2
En efecte, una feble claror groguenca vacil·lava damunt la neu.
3
La feble claror a l'horitzó els havia permès començar a treballar en condicions gairebé tolerables.
4
La feble claror de l'alba es difongué per l'estada.
5
A l'altra banda de l'aigua hi havia la ciutat, resplendent en la feble claror de l'hivern.
6
Al fons de l'estança, una porta oberta deixava filtrar la feble claror d'un altre llum d'oli.
7
I veia sempre la mateixa feble claror.
8
L'horitzó resplendia sota la feble claror terrestre.
9
Aleshores ja era ben fosc, però la feble claror del llum del pati projectava la seva ombra davant seu.
10
Just en aquell moment la feble claror de la lluna va il·luminar els fils de fum que sorgien de l'herba.
11
El llum de la taula escampava una feble claror damunt el terra enfustat, enfangat per les petjades dels homes dels camions.
12
Vaig fer un petó al punt de llibre com feia cada nit, vaig intentar rellegir en aquella feble claror la carta de la meva amiga.
13
A les finestres, aquí i allà, tremolaven febles clarors.
14
Ça i lla, a l'horitzó, sorgien sobtadament com bombolles que esclatarien aviat, les febles clarors vermellenques dels incendis.
15
"Mai no he vist una expressió de cobdícia semblant a la d'aquelles dues cares il·luminades per la feble claror del llum.
