Que les teves pròpies ungles et feien angúnia, o alguna cosa així.

A la seva edat poques coses l'impressionaven; aquells cabells, però, li feien angúnia.

Per això se'n va anar, perquè a ella aquestes coses li feien angúnia.

Temps enrere li feien angúnia els moribunds, però els morts no.

Els que tenien les cobertes massa llampants li feien angúnia.

Va riure-se'n una mica, però la veritat era que les coses llefiscoses li feien angúnia.

Aquesta li va dir que les aranyes no li feien angúnia, però que no podia suportar els ratolins.

Els corbs li feien angúnia.

Els gats li feien angúnia; les altures li feien feredat; els trons li feien posar els cabells de punta.

Aleshores el va mirar de dret: tenia els ulls brillants com els mirallets que el sol posava damunt de l'aigua, uns ulls que feien angúnia.