1
Consistia a fer almoina d'un pa a quaranta pobres.
2
A Girona era corrent fer almoina de pa a tants pobres com trucaven a la porta.
3
Era costum de fer almoina a tants pobres com hom trobava, que mai no eren pocs.
4
Au, anem plegats a fer almoina.
5
En fer almoina als pobres també se'ls havia de donar així, si es volia que els fes bé i poguessin aprofitar-se'n.
6
Era obligat, durant tot el cicle nadalenc, de fer almoina a tants pobres com es presentaven a la porta i en demanaven.
7
Els qui tenien possibilitat de fer almoina, es veien reduïts a una trista elecció entre fam i fam, entre urgència i urgència.
8
En canvi hi havia qui creia que fer almoina el dia d'avui comportava gran ventura, bona sort i riquesa per a l'any que començava.
9
A fi de guanyar-se el perdó diví començà a fer almoina, mentre el seu marit, molt afectat, es quedava a casa gratant-se la panxa.
10
Jo podia fer almoina al seu cos, però no era el cos que l'adoloria; era l'ànima la que patia, i l'ànima jo no podia abastar-la.
11
Però amb bones maneres, saps?, que no sembli que li facis almoina.
12
Així tothom sabia que ho feien per devoció i tothom els feia almoina.
13
Hom deia que feia almoina a les ànimes del Purgatori representades pels mendicants.
14
Molta gent pietosa feien almoina a tants captaires com trobaven.
15
Contínuament maleïa, flastomava, insultava a tothom i emprava termes acusats perquè li fessin almoina.
16
A ningú no li agrada que li facin almoina.
