Vaig començar amb "A la ferreria del poble".

Onofre, el fill, home silenciós, potser sorrut, potser una mica aturat, treballava de manyà a la ferreria del poble.

Els carros es van aturar formant un front de mitja lluna davant del que una vegada havia estat la ferreria del poble.

-" Alaferreria del poble" -vaig dir.