1
S'aixeca i va a veure'l a la cambra secreta, flonja i tranquil·litzadora.
2
Va ser com si la butaca, més flonja, el xuclés una mica:
3
El seu rostre havia esdevingut macilent, i la seva boca era flonja.
4
En Montalbano s'hi va acostar, avançant amb dificultat per la terra flonja.
5
Començà a arrossegar els peus, a marcar ratlles en la terra flonja.
6
La pell flonja i fina com paper de fumar encara era tèbia.
7
El marquès manejà la pell, freda i flonja, entre els seus dits.
8
L'herba era alta, en aquell indret, i flonja com un matalàs inflable.
9
Una silueta flonja i fosca es mou darrere d'una branca d'avet recargolada.
10
Vaig mirar-li el cul per veure si tenia cua flonja i argentada.
11
La cara de Les es posà tota flonja i esbossà un somriure.
12
Jo sentia el benestar d'una flonja caiguda a profunditats sense consciència.
13
Es tombà cap a Vardier i murmurà amb una veu flonja:
14
Enfonsa l'estri en la terra i la troba humida i flonja.
15
I els cabells contra la galta la feien sentir més flonja.
16
Va anar-se a asseure a l'herba flonja de vora el camí per esperar-lo.
