1
Va sortir, en Valentí Castell: l'alba, rosa, flotava damunt la vall.
2
Però quan va tornar a mirar, la barca flotava damunt de les onades.
3
La veu de Mark flotava damunt seu: allò va ser la seva primera sensació.
4
Què era aquesta ombra que flotava damunt nostre?
5
Un aire de malenconia aspra, profunda i irredimible flotava damunt tota cosa i penetrava tota cosa.
6
Una mitja lluna flotava damunt la Torre de la Campana i es reflectia al sostre dels hivernacles.
7
Era una sensació estranya i màgica sentir les oracions mentre un cel de núvols cotonosos flotava damunt nostre.
8
Semblà que flotava damunt l'estora.
9
Un drac vermell flotava damunt seu, resplendint i guspirejant pel raig de sol com un llit de brases incandescents.
10
Però el peix no es va moure: flotava damunt el mar, i el vell acostà el gussi fins on es trobava.
11
La lletra de la cançó flotava damunt del mar, i en Johan va sentir una altra vegada la joia de ser un pare de família.
