Les llàgrimes li deixaven uns reguerons a les galtes brutes de pólvores blanques.

Les galtes brutes, els cabells despentinats, la capa i el vestit esquitxats de fang.

La Penélope no sap què contestar, s'empassa saliva i li comencen a regalimar llàgrimes per les galtes brutes.

Perquè no cridés, li tapaven la boca amb cinta adhesiva, i els mocs i les llàgrimes li baixaven per les galtes brutes.

Em mirava a la cara, m'ensenyava el trau aquell de la cella i les galtes brutes de tant navegar, i tanmateix era amable i delicat.

-Seli van negar els ulls fins que les llàgrimes li van caure rodolant galtes brutes avall.