1
El to en què la Francisca preguntà li va glaçar als llavis la resposta.
2
Que se'm va glaçar als llavis.
3
El somriure se li va glaçar als llavis, al pobre Marc Roses, que lluïa al rostre una barba de quatre dies.
4
Vaig voler replicar, però les paraules se m'havien glaçat als llavis.
5
El somriure burleta se li havia glaçat als llavis.
6
Entra d'un salt dins de la sala, rient, però la rialla se li glaça als llavis.
7
Les paraules se li glaçaren als llavis.
8
El somriure se li glaçà als llavis.
9
Tan sols de la sospita que poguéssiu ser un d'ells, he notat que les paraules se'm glaçaven als llavis.
10
Va llegir en els ulls d'ell el que s'havia glaçat als llavis, desig, prec, anhel...
11
Va pensar: aparta les urpes de la meva filla, vell malparit, i va notar que el somriure se li glaçava als llavis.
12
Pobra Dolors, sense present, sense passat, amb unes sensacions que acabava de descobrir i que se li glaçaren als llavis tot just de tastar-les.