1
La gent de la gleva considerava dolenta la pluja de Cap d'any.
2
Deixà de rajar sang i en sortí una gleva negra, ben grossa.
3
És l'única cosa que pot fer reposar els ànims de la gleva.
4
Continuen sent serfs de la gleva, si no legalment, sí psicològicament.
5
Una gleva de fang, llançada cap endarrera, cau damunt la caixa.
6
És una manera com una altra d'escapar-se de la gleva.
7
Per això li va agafar les mans, agraït com un serf de la gleva.
8
La gent de la gleva creu decididament en la influència dels estels damunt dels conreus:
9
La fe i la confiança naixien de la gleva.
10
No tothom era gent de la gleva; s'hi afegia pobrissalla de ciutat i gent vagabunda.
11
Va engaltar una bona gleva al centre del camp.
12
Quan no era la glànola infantil, era l'epidèmia entre la gleva i els llauradors moros.
13
S'ha conservat l'espai, però l'herba no s'hi pot dallar, dius que la gleva s'ha fet malbé.
14
Com hem dit, la gent de la gleva conta que, antigament, l'any començava per la sembra.
15
Van ballar plegats damunt la gleva de l'esplanada.
16
La gleva, sucarrada pel sol, cruixia sota els seus peus com si trepitgés un camp arrostollat.
