1
Està la mar de content perquè així guanyarà els favors de la goja.
2
Jo sí, que hi sóc, per a què volem una goja?
3
Què li havia dit a l'orella la goja del gorg?
4
Era la gran goja Griselda, reina i senyora de totes les encantades del Canigó.
5
D'entre les més joves, només la Carme rondava per les colles com una goja invisible.
6
I com que no li feia cas, ella es va fer passar per una goja!
7
Es creia que era la goja del gorg, estava convençut que era una criatura màgica.
8
L'àvia no em va avisar que havia d'ajudar una goja, això els follets no ho fem mai!
9
La goja que ell busca és un desfici, un impossible, no pas una dona que es pot estimar.
10
Qui ets?, aprenent de monjo trasmudat en goja, criatura del mal...
11
A l'abast tots tenim l'esclat de vida per compartir la llum, la llum que goja l'embranzida abrivada de l'inici.
12
I si me l'enduc a fons i l'ofego?, va pensar la noia, imaginant que certament podia ser una goja.
13
Se sentia com una goja.
14
Podia ser una goja, no?
15
Sabia que si m'hagués dit que eres una goja...
16
Llavors i només llavors el cavaller es va recordar de la goja misteriosa que un dia havia besat tan apassionadament.
