1
Sembla un home molt tranquil, de poques paraules, i desprèn una gran serenor.
2
Una gran serenor li omplia la cara, com si el seu propi ordre ja s'hagués restablert.
3
Va recordar un oficial japonès que havia mostrat una gran serenor d'ànim la nit abans de ser executat.
4
Era una avinentesa no diré pas plaent però d'una gran serenor, regulada per la quietud i per un sentit difús de justícia.
5
I va estar unes hores amb els ulls tancats, amb una gran serenor, pensant en la xica i en el seu destí.
6
Parlà racionalment i amb gran serenor, però Axt sabia que esmentar el suïcidi, aquest acte últim i odiós, costava molt a un karhidià.
7
El més increïble de tot era que mostrava una gran serenor, com si en comptes d'una matança estigués contemplant un prat o el mar.
8
-BertrandMartí va aturar-se un instant, el rostre encès d'una gran serenor que s'encomanava als qui, en silenci, l'escoltaven.
9
"Que ferm que s'aguanta!", pensava Jim, meravellat, amb una mena de gratitud envers la gran serenor del mar i del cel.
