1
Sé que creure en tot això serà, al principi, la teva gran solitud.
2
En aquest sentit diu l'adagi llatí: " Gran ciutat, gran solitud".
3
Ella, amb un gran sentiment de culpabilitat, abocada a la depressió i a una gran solitud.
4
Si això volia dir res, ella era part de la gran solitud que el corrent arrossegava.
5
I una gran solitud que no m'enterbolia.
6
Nova York era una gran solitud.
7
No en tindrà, t'ho ben repeteixo, malgrat que jo em resisteixi, amb totes les meves forces, a la gran solitud.
8
Això ha creat una gran solitud, una impossibilitat total de parlar, de conversar -és a dir, de fer d'home civilitzat.
9
Es mirà el sogre i, en tota la seva immobilitat, li va fer l'efecte d'una gran solitud i desempar que encara no li havia vist.
10
El fet de veure una cara coneguda al bell mig de la gran solitud de Londres resulta realment força agradable per a un home solitari.
11
Pensava, no sense secrets terrors, en les grans solituds del Sàhara; allí passen setmanes sense que les caravanes trobin un pou on apaivagar la set.
