Ja no hi ha escletxes, ni portes mig obertes, ni últimes oportunitats.

L'edifici estava fet amb troncs lligats i no hi havia escletxes.

Hi ha escletxes, prejudicis i, en casos concrets, impunitat per cometre injustícies greus.

Però sempre hi haurà escletxes per al lament que tant entreté aquest poble.

No obstant això, sempre hi ha escletxes per vèncer la desesperança.

A Espanya encara avui hi ha escletxes d'aquest poder franquista.

Hi havia quelcom que et feia creure que hi havia escletxes per transformar-ho tot.

Tanmateix, enmig de la foscor, hi ha escletxes de llum.

Sònia Martínez considera que en el balanç d'aquests quaranta anys "hi ha escletxes.

Hi havia escletxes prop de les voreres i blocs romputs de gel dilatat que havien aflorat.

Hi ha escletxes que no caldria haver obert mai, hi ha un moment que ho saps.

Hi havia escletxes grises entre les persianes.

Ens havíem reunit mil vegades per tenir-ho tot llest, però sabíem que hi hauria escletxes per tapar.

Hi ha escletxes a la cuirassa a través de les quals s'entreveu quelcom extremadament dolç i sensible.

Però hi ha escletxes.

No hi ha escletxes.