1
L' home albí vigilava la blancor de fora, com si no es cansés mai.
2
L'ermità, que arribava amb un cabàs de llenya, es va aturar darrere l' home albí.
3
Les criatures màgiques i l' home albí rodaven qui sap on.
4
Només l' home albí era capaç de seguir-lo.
5
Però l' home albí estava furiós.
6
L' home albí buscava sota aquelles arrugues, darrere aquells parracs, la noieta ardida que un dia havia enamorat un gegant.
7
L' home albí va somriure, amb els caps ensangonats a les seves manasses de ferro, i va alçar els trofeus.
8
Mirava amb fúria l' home albí que amb la seva còrpora massissa li havia saltat al damunt i li havia aixafat les costelles.
9
Què és allò que en l' home albí repel·leix i sovint molesta la mirada, fins al punt que a vegades repugna els seus mateixos parents?
10
-Ismè.. .- varepetirl'homealbí amb la seva llengua maldestra-.
