Morir és perdre l'homeòstasi, que queda millor que perdre les claus de casa.

Però l'homeòstasi no és una llei aplicable a la demografia, ni tan sols en els anomenats temps líquids.

Però l'homeòstasi no és eterna.

En canvi, no creixen ni poden mantenir-se en un estat estable (homeòstasi), de manera que estan morts segons aquests dos criteris.

Es regeix en tots els seus aspectes per l'homeòstasi, que ens adverteix que "no sempre més és millor"; el correcte és la mesura justa.