1
Aquesta dama al parer de les gents se mostrava d'honestat excelsa.
2
La sisena, que tot lo seu comport sia fundat en honestat.
3
En negun temps no haveu sabut honestat ni honor de quina color van vestides.
4
Aquesta té gràcia ab honestat complida e no s'enutjarà de res que façau ne digau.
5
La quarta és que tinguen gran honestat e vergonya.
6
E feren molt santa vida ab molta honestat.
7
Com res del món sens honestat no dur
8
No us vull dir més, car no só dona que em contente de paraules on és dubtosa l'execució d'honestat.
9
Aquesta és la poca coneixença que vós teniu; e molt millor vos seria, ma filla, morísseu amant honestat que vergonyosament viure.
10
La Princesa, no prou aconhortada de la perduda honestat, no volgué satisfer a les folles paraules de la Reina, ans callà.
11
E, venguda l'hora que volien dir la missa, Tirant, per major honestat sua, tramès al Duc si volia venir a oir missa.
12
Alegrau-vos, doncs, cosín germà, que viva és la Duquessa e molt vos saluda; preniu aquesta lletra que la sua honestat vos envia.
13
Però en vós conec moltes virtuts, que sou digna de molta llaor, car ab honestat singular haveu subjugats los vicis seguint les virtuts.
14
Elles són totes fundades en fe, esperança e caritat, en humilitat e paciència, en honestat e bona doctrina, en almoines, en contricció e penitència.
15
E moltes coses me vull deixar de dir per honestat de la mia llengua, perquè em plau no haver-les fetes, e tinc-ne vergonya de recitar-les.
16
"Oh Princesa enemiga d'honestat!