Sota la immensa volta celeste fabulàvem sobre el sentit de la vida, sobre transcendències inspirades en aquell univers imponent.

Al seu entorn la terra reposava; al seu damunt els estels somreien, animant la immensa volta amb llur parpelleig continuat.

Com un teló de fons aparegué una ratlla grisa que s'estengué de mica en mica i guanyà tota la immensa volta.

Ell i jo semblàvem ser els únics éssers vius entre la immensa volta del cel i el desert que s'estenia a sota.

Ha caigut una pluja trista i minsa i ara el cel està setinat, amb la gasa fina d'uns núvols prims tapant-hi la immensa volta.