Però per molt que duri, la impermanència, és un dret inalienable.

Estirat al matalàs Bultex, s'entrenava sense èxit per a la impermanència.

Plasmant l'impermanència de la realitat tal i com la coneixem.

Ja que tot és impermanència la qüestió és aprendre a viure amb la impermanència.

Bàsicament, hi ha dues classes d'impermanència: la impermanència en estat brut i la impermanència subtil.

Aquesta impermanència subtil es pot entendre de dues maneres.

El budisme, per exemple, ha desenvolupat una gran escola de meditació sobre la impermanència i la mort.

És molt útil reflexionar sobre la impermanència.

A la seva exposició va parlar sobre la impermanència entesa com el propòsit últim de la vida humana.

A diferència de quan es produeix un canvi subtil, els canvis en estat brut d'impermanència són irreversibles per a l'objecte.

Quan diem que tots els fenòmens condicionats són impermanents, ens referim a la impermanència subtil: la desintegració momentània d'un objecte particular.

És la idea del mono no aware, amb connotacions de la impermanència o transitorietat de les coses que l'humà pot experimentar.

L'altra és la impermanència de la continuïtat: una planta que mor, o la cessació d'una vida, podem veure-hi el final d'una continuïtat.

Andorra és també impermanència, canvi constant, com ho són les aigües del Valira que marquen com una espina bífida el territori del país.

Per explicar el primer segell, que tots els fenòmens condicionats són impermanents, hem de comprendre primer que la seva base està relacionada amb la impermanència.

Però per molt que duri, la impermanència, és un dret inalienable.