Les excuses que Rovira profereix a continuació d'aquesta notícia són infumables.

VERBIGRÀCIA: Perseguit efecte de l'anterior definició, malgrat que moltes vegades els resultats són infumables.

Amb nou intervencions per ronda, els debats eren infumables.

Jo em sumo a la crítica als llibres d'autoajuda: el 95% són molt dolents, infumables.

Pur què aquests partits infumables?

I surten rotllos infumables.

Són ximpleries ideològiques infumables.

Repartidors de pamflets infumables de tota mena, de missatge i llenguatge conspiranoic, que s'aprofiten que no tindran mai tanta gent a l'abast.

Dins dels llibres més venuts n'hi ha quasi un 50% que són infumables, però tot i això ocupen els primers llocs.

Quantes vegades no havia plorat fins a les llàgrimes -de riure, s'entén- sentint algun d'aquests programes infumables on pretesos investigadors exhibien allò que anomenen psicofonies.

En la creu d'aquesta realitat hi ha el derrotisme encara massa estès entre una part de la població o algunes pràctiques polítiques infumables a l'administració.

Òbviament n'hi ha alguns que estan força bé, però la majoria són infumables, i malauradament la immensa majoria van a parar directament a la paperera.

El Tommaso està llegint un original infumable i li agrairà la interrupció.

Sort que ho escrivies amb una lletra diferent, si no l'embolic hauria sigut infumable.

Literàriament pot ser infumable, però el negoci és el negoci.

I m'he llegit sencer el (infumable) repeteixo, article del sr. Palmer aquest.