Per cert, li dius, en Matamala ho va lamentar de debò perquè el seu era el millor de tots els projectes.

Pitkin, ho lamento de debò, però ha decidit no renovar-lo.

Ni un petó a la galta... Ho lamentava de debò.

Lamentava de debò la destrucció de la Rosa Estrellada, tot i que havia estat necessària.

Creu-me que no volia... Ho lamento de debò, t'ho asseguro".

Això ho sabia i per això em mossegava la llengua, però ho lamentaria de debò si no se n'anava.

-Dubtoque ho lamentis de debò -vareplicar en Miquel-.

"Deia que no us volíem molestar", va repetir un d'ells; "ho lamentem de debò".

Però el que lamento de debò és que no siguin conscients que el tren de la història els atropellarà".

Mai no m'hauria imaginat que un dia diria això, però si resulta que tens tant d'aplom, lamentaré de debò que te'n vagis.

-Holamento de debò -vaigdir.

-No ,holamento de debò.

No és que "no veiés amb bons ulls la teva amistat amb Dalí", era un estúpid prejudici d'esquerranosa ridícula, que lamento de debò.

-Holamento de debò.