1
Va fregar-se la barbeta bruscament, gairebé sense ni llambregar cap als ulls.
2
L'home va llambregar cap on hi havia els dos nens arrupits.
3
Però com que el silenci persistia, vaig llambregar cap a ella.
4
No sabia si creure-s'ho i tornà a llambregar cap a on hi devia haver la noia.
5
Quan tornava, fora es va sentir una remor de xerradissa, i ell va llambregar cap a la porta.
6
Va llambregar cap a l'Adrià, que estava amb els ulls oberts, perplexos i plorosos, i va tornar a fixar-se en l'hule.
7
La noia va llambregar cap a la porta, prop de la qual passava algú, xiulant, i després mirà de l'un a l'altre.
8
Va llambregar cap al cim, i li paregué que aquella mena d'amazona que havia conquerit la plaça tenia el rostre de Deianira de Castellví.
9
Va adreçar una mirada llambregant cap a en Niclas.
10
Llambregar cap a les portes de sortida.
11
Carbi, inquiet, llambrega cap a la porta.
12
-Ushavien de venir a visitar... -afirmàllambregant cap al passadís.
13
Ell deixa caure els braços, derrotat, llambrega cap a la mestressa que, amb la mateixa expressió desanimada, li explica:
14
El Porquet es fregava les ulleres amb les seves calces i llambregava cap al mar amb els ulls entretancats.
15
-Vallambregar cap en John i li féu una petita indicació amb la testa.
16
Ella llambregà cap a la porta i llavors, suaument, agafà la cadena i la va treure pel cap de l'Adrià.
