El coet es va quedar sol i lluïa tant que ho enlluernava tot.

Diuen que lluïa tant, que omplia tota l'església d'una claror daurada que encisava.

Les llàgrimes van saltar dels ulls d'aquell homenàs, però hi lluïa tant la fúria com el dolor.

No cal dir que el gremi s'hi lluïa tant com podia i que tothom esperava amb certa curiositat el barret que estrenaria la imatge.

Lluïa tant que costava mirar-lo directament.