1
Estava segur que Luo encara no la coneixia perquè només l'apassionava Balzac.
2
Quan vam passar pel menjador, Luo va agafar la maleta de llibres.
3
Va ser abans que Luo rebés el telegrama de la seva família.
4
El Luo Xi em va mirar com si estigués pensant alguna cosa.
5
Aquest veredicte ens va deixar sense veu, a Luo i a mi.
6
Quina confiança cega em demostrava Luo, abans de marxar, demanant-me aquell favor!
7
Luo va assenyalar la meva jaqueta Mao, tacada de sang del Quatreulls.
8
Luo va entrar amb la cara més enrojolada que un pebrot; delirava.
9
Luo també estava ficat del tot dins la pell del vell mariner.
10
Vaig topar amb Luo, mentre ell alçava la tapa d'una gran olla d'arròs.
11
En la foscor, Luo se'm va acostar i em va xiuxiuejar molt fluixet:
12
Quan Luo i jo vam arribar, vam quedar sorpresos d'aquells preparatius.
13
Finalment, va aixecar els ulls i li va preguntar a Luo:
14
Cap a les tres, Luo i jo vam arribar al lloc del drama.
15
Feia tres mesos que Luo havia tornat a la nostra muntanya.
16
A poc a poc, Luo es va anar distanciant de mi.