El seu somriure es va marcir una mica, i em vaig afanyar a afegir- :Hetingut una certa formació com a remeier.

I cada vegada que féssim l'amor, com aquesta nit passada, jo em marciria una mica més.

Quan ens fem grans ens marcim una mica, malgrat que la màgia dels primers anys mai no ens abandona del tot.

-Elsomriure se li va marcir una mica-

Estic obligat a guardar-me l'alegria que sento i, sense compartir-la, sense deixar que s'oxigeni i que respiri, noto que es marceix una mica.