1
La mare abadessa va afegir, amb un fulgor lent a les pupil·les:
2
A la mare abadessa, en canvi, se li havia trasmudat el rostre.
3
La mare abadessa va tornar a deturar-se, buscant paraules que no trobava.
4
La mare abadessa va callar i es va girar cap als maristes.
5
Va pensar que quan sortissin d'allà interrogaria la mare abadessa sobre el fet.
6
En veure's en presència de la mare abadessa, es va descobrir.
7
La mare abadessa, ara sí, s'havia posat a plorar amb desconsol.
8
Va mirar la mare abadessa, encara acotada damunt el cos del germà Lacunza.
9
La mare abadessa va dir això i va abaixar els ulls.
10
La mare abadessa va alenar fondo i va fer un esforç per asserenar-se.
11
A l'altra banda, llunyana i autoritària, va respondre la veu de la mare abadessa:
12
Finalment, va sentir que la mare abadessa li tornava a parlar amb veu enfitosa:
13
Havia de ser la mare abadessa, que era l'única que en tenia les claus.
14
Déu meu -salmodiavala mare abadessa, amb la veu trencada.
15
I què havia de témer, quin era el perill que preocupava la mare abadessa?
16
La mare abadessa havia parat de resar i estava tan estupefacta com la resta.
