El primer, menjar sopes en calder.

Era obligat menjar sopes amb llet.

Al vespre tornà a menjar sopes i la Sanda, cada cop que ell li passava pel costat, li grunyia.

Que no hi pot haver, en la mort de l'Òscar, cap mòbil d'intimidació, perquè allà es podien menjar sopes a terra.

I hi ha 'tupins de menjar sopes', que són els més petits i en els quals només en cap una ració.

Entre la pagesia de la Catalunya nova havia estat corrent de menjar sopes d'oli amb farigola gairebé tots els dies per sopar.

Podia menjar sopes aigualides durant dies i dies, anar tirant amb la llet més diluïda i digerir la verdura més podrida i la carn corrompuda.

Alguns menjaven sopes; d'altres acabaven de fixar la càrrega de rucs i matxos.

Els clients, a peu dret, menjaven sopes, entrepans, i bevien cervesa.

Menjant sopes o vianda, a punt d'escaldar-nos perquè ens les servíem que bullien.

En medicina popular hom menja sopes d'esquirol per a curar les corrípies o diarrea.

Menjaven sopes d'oli i ben poca cosa més, i encara no pas en gaire quantitat.

Ja ho entenc, dinar amb un pobre jaio que menja sopes no és gaire atractiu.

Menjaven sopes de llet, fetes amb pa florit.

També es menjaven sopes amb llet, i truites.

Els ibers segueixen la mateixa tònica, mengen sopes, llegums, farinetes, mel i porc, fan mató i beuen cervesa.