Malauradament, arribava tard: eren indeturables, com la mesquineria que les empenyia.

Ell n'era el culpable; la seva pròpia mesquineria havia propiciat el desenvolupament d'uns fets tan lamentables.

Calia sortir d'aquell cau, escapar-se de la mesquineria inenarrable del dinar, de l'olor insuportable de caldo, del numeret del marit amb el vi.

Vaig renunciar a aquestes foteses, massa temptat per les mesquineries i les revenges que es presenten per alleujar cada dia la meva impotència.

"Sóc un home bo", es repetia, "però m'he comportat miserablement, i la mesquineria d'un home bo és doblement perillosa", mormolà.