1
Tots dos van mirar la mar, com si el veiessin en la llunyania.
2
Va fer una pausa, va mirar la mar, va sospirar.
3
La senyora de Cambremer-Legrandin va mirar la mar per no prendre part a la conversa.
4
Rover va mirar la mar, que sonava freda, i aleshores va tenir un ensurt terrible.
5
I tot seguit es girà a mirar la mar.
6
No se m'acudia mirar la mar que, sota la volta fosca, refulgia talment paper de plata.
7
S'aturà un instant a mirar la mar i distingí al carrer un vianant endarrerit plantat davant l'hostal.
8
Vaig mirar la mar grossa.
9
En Montalbano en tenia prou de mirar la mar o el cel perquè el grau de nerviosisme li baixés força.
10
Es queden mirant la mar estúpidament -comsi no l'haguessin vista mai.
11
Mirava la mar per si veia el cap de Doro.
12
Es recolzà a la balustrada i mirà la mar encalmada.
13
Amb aquestes, veu en Bernadet que mirava la mar, recolzat a la parabanda de babord.
14
Ella es quedà mirant la mar sense dir res.
15
L'Àngela mirava la mar i no badava boca.
16
M'emociono mirant la mar, per a mi la mesura de totes les coses; ella immensa, nosaltres petits.
