La seva cara lletja i pigada mirava arreu bocabadada.

També mirava arreu, s'ho empassava tot amb el cel que hi havia dins els seus ulls.

Procurà dar entenent que mirava arreu arreu, llevat d'on mirava de bo de bo: pel camí avall.

T tot d'un plegat se sentí un tro terrible del cel blau, i la gent, espantada, cercava i mirava arreu.

Parlava amb un, amb l'altre, i la Gaudí mirava arreu darrera les ulleres fosques sense dir-me, però, si veia el tercer.

Va mirar la Louann, que s'havia posat dreta i mirava arreu del menjador com si la casa de nines estigués amagada en algun lloc.

Durant prou temps, abans de passar per la zona on hi havia el casalot dels Morset, mirava arreu per assegurar-se que ell no hi era.