1
L'Aurelia va contorsionar la cara en dues mitges llunes d'exasperació pacient.
2
Que se m'enduguin a l'infern si en trec menys de dues-centes mitges llunes.
3
Dessota d'això hi havia dos arbres, cadascun sostenint unes mitges llunes.
4
Pols les mitges llunes brutes de les ungles dels meus peus.
5
Estrelles, mitges llunes i corones de princesa amb paper de torró i caramels.
6
Me les vaig mirar i hi vaig veure unes mitges llunes fondes i violades.
7
Ales blanques que se li alçaven de l'esquena com dues mitges llunes blanques i pures.
8
La seva nòvia, al lavabo, es neteja de maquillatge les mitges llunes boiroses dels ulls.
9
Tenia tres marques com mitges llunes a la galta, i una altra més gran davant.
10
Devia fer una figura galant al torneig, oi?, amb l'armadura nova, la capa amb les mitges llunes.
11
Tenia mitges llunes fosques a les aixelles de la camisa i el dia a penes havia començat.
12
Omplia draps de cuina de maduixes i llimones i esquitxava els llençols de mitges llunes i estrelles.
13
Deu mitges llunes del senyor del racó.
14
Llunes, mitges llunes, revellins, tenalles... Una infinitat d'arquitectures que no val la pena detallar als no iniciats.
15
Els ulls se'ns van quedar enganxats a les mitges llunes del cul, com si fossin records d'un viatge.
16
Molt tímidament, entre aquell mar de mitges llunes, gosava treure el cap algun campanar coronat amb una creu.
