Es veia l'escaire del carrer, l'angle sobtat que feia sobre el cel, llarguíssim, negre, inacabable, d'una monotonia aclaparadora.

Es va aturar un moment davant de la finestra i va contemplar els alts blocs de pisos d'aquell suburbi respectable, però d'una monotonia aclaparadora.

Els porters van dir-li que estava més colrat, més gras, i amb una monotonia aclaparadora li preguntaren un per un per tota la família.