-Potser-vamurmurar la senyora Shortley-,si no hi ha cap accident terrible.

-Però ,estimatdoctor, jo no som una neuròtica -vamurmurar la senyora Cottard.

-Lyra ,bonica-vamurmurar la senyora Coulter, acari-ciant-li els cabells-.

-Aixòsí que és un toro digne dels Greenleaf -vamurmurar la senyora May.

-Va ,digue-m'ho ,Carlo-vamurmurar la senyora Coulter-.

-Aquestsdimonis -vamurmurar la senyora Townsend, ofesa-.

- Amitambé -vamurmurar la senyora Charalambides.

-Nosé per què triga tant, l'Edith -vamurmurar la senyora Darley al cap d'una estona-.

-Jotambé -vamurmurar la senyora McIntyre-.

-Ridícul-vamurmurar la senyora Cope-.

-Caram ,caram-vamurmurar la senyora Cope, i va llençar un bon grapat de castanyola al seu darrere.

-Hade menjar -vamurmurar la senyora Hopewell, mentre bevia cafè i es mirava l'esquena de Joy, davant dels fogons.

-Ésmolt al nord -vamurmurar la senyora Turpin, i va pensar: doncs no és que li hagin ensenyat gaires maneres.

-Carlo ,diguemper què persegueixes el nen -vamurmurar la senyora Coulter amb una veu tan suau com les carícies del mico-.

-Ah-vamurmurar la senyora de Guermantes, amb l'ullada exacta i desenganyada de l'entès a qui es mostra una joia falsa-,reben això aquí!

-Esteubé... -vamurmurar la senyora Weasley distreta, que va deixar anar el senyor Weasley i se'ls va mirar a tots amb els ulls vermells-.