El noi menut tenia un tall al braç.

Anava agafada a un pal curt, potser un pal d'escombra serrat, portat per un noi menut d'uns vint anys.

Al centre, entre els pals de fusta, s'aixecava amb relativa facilitat i un noi menut com Bruno hi podia passar fàcilment.

En Harry va descobrir-lo al cap d'un moment: un noi menut de nas arremangat i cabells de color de gos com fuig.

-Ajuda'nsamb els cavalls, Sam -vadir el noi menut-.

-Trescontra dos és més esportiu -vadir el noi menut en to alegre.

-Jono menjo res que sigui calb com una pintada -vadir el noi menut-.

-Doncsacamparem al bosc -vadir el noi menut-.

-Jon ,no-vaxiuxiuejar el noi menut, alhora que mirava Ser Alliser Thorne amb neguit.

-Ésnostre -vadir el noi menut.

-L'únicamanera de saber quin és el teu és per l'olor que fa -vainformar el noi menut-.

-Noli agrada, a Atlanta -vadir el noi menut, que es va incorporar i va agafar una galeta salada amb indiferència-.

-Nom'agraden les galetes salades d'aquestes -vadir el noi menut, que va tornar a deixar la seva al plat i es va aixecar.