1
Però, en el mateix instant que l'havia vist, es va oblidar tant de la vespa com dels dolors.
2
Com podem oblidar tant d'odi?
3
I de la mateixa manera haureu d' oblidar les antigues lleialtats, deixar de banda les rancúnies, oblidar tant els vells greuges com els vells amors.
4
Ho vaig oblidar tant, que recordo l'efecte que em féu, al cap d'un parell de mesos d'ésser-hi, el descobriment de la catedral de Sant Pau.
5
Podrem oblidar tanta destrucció i deixar enrere la vergonya de tanta humiliació?
6
I a Andorra, potser també, que hem oblidat tants camins de llibres.
7
Però no va caldre: m'havia oblidat tant com si mai no hagués existit.
8
No m'he oblidat tant del primer com per enganyar-me fins a tal punt.
9
Mai oblidarem tantes emocions i tant afecte acumulat durant aquests anys.
10
S' obliden tant que, aleshores de les noces, molta gent ja s'havia desinteressat d'aquell afer.
11
He oblidat tant la meva formació com la meva educació.
12
O, millor encara: per què n' oblidem tantes, de coses?
13
Haurà d'accelerar, i molt, per fer oblidar tantes picabaralles com ha sostingut aquests dos anys.
14
No puc oblidar tantes confidències rebudes aquí a Meritxell.
15
No entenc com ho he oblidat tants anys, això.
16
Era bonic redescobrir-la ara, oculta i oblidada tant de temps rere tots aquells abrics i jaquetes.