1
On l'albor i l'ocàs del jorn assenyalen el camí irremeiable del destí.
2
En aquell moment, va començar el camí que duria al seu ocàs.
3
Però en l'ocàs de la seva vida se sent sola, profundament sola.
4
Això sí, haureu d'estar desperts des de l'ocàs fins a l'albada.
5
L'Ida va escoltar en silenci com descrivia l'ocàs de la colònia.
6
Ho va intentar Jordi Hereu a l'ocàs de la seva alcaldia.
7
Era Dissabte Sant de vesprada, el sol començava ja a caure sobre l'ocàs.
8
Dani esperava Maite fins a adormir-se en l'ocàs de la tarda.
9
Havien sortit a última hora de la tarda, just durant el breu ocàs.
10
El Rei Sol, ja cap a l'ocàs, enfarfegat en una guerra contra tothom.
11
Estem perdent el tren de la innovació, i això ens porta a l'ocàs.
12
L'han vist anar cap a l'ocàs, on el sol flameja encara durant uns instants.
13
Però, en realitat, l'ocàs ja apuntava a l'horitzó, després de la inflexió que s'anunciava.
14
Va començar d'aquesta manera el lent ocàs del mite de les dues Espanyes caïnites.
15
Maties Sorell es va girar per contemplar l'ocàs que s'esdevenia a la seua esquena.
16
Renunciar a un entorn arquitectònic és un clar símptoma de l'ocàs de la il·lustració.
