Jo li vaig donar l' ou gargot i ella el col·locà suaument a sota la lloca.

Al costat de les ulleres, hi havia l' ou gargot, meravellosament sencer, com un fràgil bagul de closca.

Es pensen que me'n vull anar per fer companyia a la mare perquè el pare ja és mort, i és només per l' ou gargot.

I pensava: No saben que no vull ser aquí quan trobin l'empastifada d' ous demà al matí, i la lloca covant pedres i un ou gargot.

Eren els ous gargots, que la tia ens feia anar a llençar al femer.